18 d'abril
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| << | Abril 2020 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 18 d'abril és el cent vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent nouè en els anys de traspàs. Queden 257 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1599 - València: Isabel Clara Eugènia es casa amb el seu cosí Albert VII d'Àustria.
- 1599 - València (Corona d'Aragó): el rei Felip III de Castella es casa a la Catedral de València amb Margarida d'Àustria.
- 1756 - Menorca: tropes franceses manades pel duc de Richelieu desembarquen a l'illa, derroten la guarnició anglesa i l'ocupen en pocs dies (guerra dels Set Anys).
- 1839 - Vilafamés (Plana Alta): els carlins aixequen el setge de Vilafamés quan arriben reforços carlins durant la Primera Guerra Carlina.
- 1971 - València: Clausura del I Congrés d'Història del País Valencià.
- 2007 - Barcelona: Òmnium Cultural cedeix el seu fons documental a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
- 2014 - Sant Hilari Sacalm: Se celebra el Via Crucis Vivent de fa més de tres segles d'història.
- Resta del món
- 309 - Roma: Eusebi I és escollit papa.
- 1025 - Gniezno (Regne de Polònia): Boleslau I de Polònia és coronat rei de Polònia.
- 1491 - Còrdova (Regne de Castella): Ferran el Catòlic inicia una marxa contra el Regne de Granada, en poder dels musulmans.
- 1506 - Roma (Estats Pontificis): el papa Juli II col·loca la primera pedra de la basílica de Sant Pere del Vaticà.
- 1857 - París (França): publicació d'El llibre dels esperits, que marca l'inici de l'Espiritisme.
- 1904 - París (França): fundat per Jean Jaurès, hi ix el primer número del diari L'Humanité, que l'any 1920 esdevindrà de tendència comunista.[1]
- 1906 - San Francisco (Estats Units): el major terratrèmol de la història de la regió, d'una magnitud estimada de 7,9 de l'escala de Richter causa 3000 morts.[2]
- 1909 - París (França): Joana d'Arc és beatificada a la catedral de Notre-Dame de París pel papa Pius X.
- 1912 - Nova York (Estats Units): arriben uns 700 supervivents de l'enfonsament del Titànic, rescatats pel vaixell britànic Carpathia.
- 1942 - Tòquio (Japó): l'aviació estatunidenca bombardeja aquesta ciutat en la incursió Doolittle com a resposta de l'Atac a Pearl Harbor.
- 1942 - Vichèi (França): Pierre Laval és nomenat Primer Ministre de França pel Govern de Vichy.
- 1946 - Ginebra (Suïssa): es dissol la Societat de Nacions per la creació de l'Organització de les Nacions Unides (ONU).
- 1947 - Heligoland (petita illa Frisona Alemanya) - L'Armada Reial Britànica fa detonar 6.800 tones d'explosius ("Big Bang" o "British Bang"), creant la detonació única no nuclear més gran de la història. L'impacte va ser tan gran que va canviar la forma de l'illa.
- 1949: La República d'Irlanda abandona la Commonwealth.
- 1951 - París (França): se signa el Tractat de París que constitueix la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA), que donarà lloc, més tard a la Comunitat Econòmica Europea.[3]
- 1958 - Estats Units: Un tribunal declara que el poeta Ezra Pound sigui alliberat de l'hospital psiquiàtric on havia estat internat durant dotze anys (des del 1946) per salvar-lo de la pena de mort per traïció.
- 1976 - Nicolás Redondo Urbieta és escollit Secretari General de la UGT.
- 1978 - Washington (els Estats Units): el Senat estatunidenc ratifica -per un estret marge de vots- els Tractats del Canal de Panamà, signats entre Jimmy Carter i Omar Torrijos.[4]
- 1980 - Zimbabwe: aquest país adopta el nou nom (abans era Rhodèsia) i la nova bandera.
- 1983 - Beirut (Líban): Un suïcida destrueix l'ambaixada dels Estats Units, matant 63 persones.[5]
- 1993 - Roma: Joan Pau II beatifica Paula Montal i Fornés.
- 1994 - Cándido Méndez és nomenat Secretari General de la UGT.
- 1996 - Qana (Líban): L'exèrcit d'Israel bombardeja la base dels cascos blaus de l'ONU, matant almenys a 102 civils que s'hi refugiaven.[6]
- 1999 - El canal de Panamà passa a mans panamenyes.
- 2004 - Madrid (Espanya): Zapatero ordena la retirada immediata dels mil tres-cents soldats espanyols destacats a l'Iraq.
- 2004 - Sud-àfrica: Dani Pedrosa debuta en la cilindrada de 250 cc amb una victòria al circuit de Welcom.
- 2005 - Lance Armstrong anuncia la seva retirada del món del ciclisme després de participar en el Tour de França.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1480, Subiaco (actual Itàlia): Lucrècia Borja, noble de la casa Borja que fou governadora de Spoleto, filla de Roderic de Borja (després papa Alexandre VI) (m. 1519).[7]
- 1867, El Masnou, Maresme: Lluís Millet i Pagès, músic català, fundador de l'Orfeó Català.[8]
- 1881, Agullana, Alt Empordà: Francesca Torrent, escriptora catalana (m. 1958).[9]
- 1926, Barcelona: Carmen Sánchez de Torre, antropòloga i traductora mexicana d'origen català, exiliada durant el franquisme.
- 1956, Barcelona: Carmen de Rivera i Pla, advocada laboralista, professora i política catalana, ha estat diputada al Parlament de Catalunya.
- 1969, Valls, Alt Camp: Dolors Batalla i Nogués, política catalana, alcaldessa de Valls.
- 1983, Sort, Pallars Sobirà: Anna Azamar i Capdevila, infermera i política catalana, ha estat senadora per Lleida.
- 1985, La Roca del Vallès, Vallès Oriental: Maria Fernández Vidal, periodista esportiva catalana.
- 1987, Terrassa: Glòria Comerma i Broto, jugadora catalana d'hoquei herba que jugava com a davantera.
- Resta del món
- 1666, París, França: Jean Ferry Rebel, violinista i compositor francès (m. 1747).[10]
- 1772, Londres, Anglaterra: David Ricardo, economista anglès (m. 1823).[11]
- 1773, Varese, Llombardia: Giuseppina Grassini, soprano italiana, que fou amant de Napoleó i del Duc de Wellington (m. 1850).[12]
- 1819:
- Split, Dalmàcia, Croàcia: Franz von Suppé, compositor austrohongarès. d'origen belga (m. 1895).[13]
- Bayamo, Cuba: Carlos Manuel de Céspedes, revolucionari cubà.
- 1875, (Haeju (ara a Corea del Nord): Syngman Rhee o bé Yi Seung-man,president del Govern Provisional de la República de Corea, a l'exili (1919-1925), i també el primer de la República de Corea o Corea del Sud (1948-1960)(m. 1965).[14]
- 1896, Segré, França: Job de Roincé, periodista i escriptor en bretó.
- 1905, Hoquiam, Estats Units: George Herbert Hitchings, bioquímic estatunidenc (m. 1998).[15]
- 1906, Brno, Moràvia: Kurt Gödel, matemàtic austríac (nacionalitzat estatunidenc el 1948) (m. 1978)[16]
- 1907, Budapest, Imperi Austrohongarès: Miklós Rózsa, compositor de cinema austrohongarès (m. 1995).[17]
- 1917, Blankenburg am Harz, Alemanya: Frederica de Hannover, aristòcrata alemanya, reina consort de Grècia.
- 1927, Nova York, Estats Units: Samuel Phillips Huntington, politòleg i professor universitari estatunidenc (m. 2008).[18]
- 1937, Tòquio, Japó: Keiko Abe, compositora japonesa, intèrpret especialitzada en la marimba.
- 1940, Kingstree, Estats Units: Joseph Leonard Goldstein, bioquímic i genetista estatunidenc.[19]
- 1941, Nova York, Estats Units: Lillian Sara Robinson, feminista marxista estatunidenca.
- 1948, Nova York: Catherine Malfitano, soprano estatunidenca.[20]
- 1949:
- Hèlsinki, Finlàndia: Bengt Holmström, economista finlandès, Premi Nobel d'Economia de l'any 2016.[21]
- París (França): Michaël Levinas, compositor i pianista francès.[17]
- 1956, Biloxi, Mississipí, Estats Units: Eric Roberts, actor estatunidenc.
- 1963, Newton (Massachusetts), Estats Units: Mike Mangini, músic estatunidenc.
- 1963, Brookline (Massachusetts), Estats Units: Conan O'Brien, còmic estatunidenc.
- 1979, Hemel Hempstead, Anglaterra: Anthony Davidson, pilot de Fórmula 1.
- 1980, Kassel: Martina Müller, antiga futbolista alemanya nomenada millor jugadora d'Alemanya del 2013.
- 1981, Villa María, Córdoba, Argentina: Sol Gabetta, violoncel·lista argentina.[22]
- 1983, Wilton, Connecticut: Katherine "Kate" Maher, especialista en tecnologia, desenvolupament i democràcia estatunidenca.
- 1986: Denice K., actriu pornogràfica i productora danesa.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1964 - Sabadell (Vallès Occidental): Ramon Balcells i Basomba, metge català.
- 1956 - L'Escala: Josep Vicens i Juli, compositor de sardanes català.[23]
- 1991 - Barcelona: Carme Gombau, cantant d'òpera i professora de cant catalana.[24]
- Resta del món
- 1054 - Roma: Lleó IX, papa (n. 1002).[25]
- 1798 - Mèxic DF, Mèxic: Jerónimo Antonio Gil, gravador i punxonista espanyol.
- 1859 - Verneuil-sur-Seine, Illa de França, Alexis Henri Charles de Clérel, vescomte de Tocqueville, pensador, jurista, polític i historiador francès (n. 1805).[26]
- 1873 - Darmstadt (Ducat de Hesse, actual Alemanya): Justus von Liebig, químic alemany (n. 1803).[26]
- 1898 - París (França): Gustave Moreau, pintor francès (n. 1826).[27]
- 1905 - Madrid (Espanya): Juan Valera y Alcalá Galiano, diplomàtic, polític i escriptor espanyol.
- 1936 - Roma (Itàlia): Ottorino Respighi, compositor, musicòleg i violinista italià (n. 1879).[28]
- 1945 - Predeal (Romania): Guillem Frederic de Wied, aristòcrata romanès, príncep d'Albània.
- 1951 - Lisboa (Portugal): António Óscar de Fragoso Carmona ,polític i militar portuguès, fill i nét de militars, va ser l'onzè president de la República portuguesa (n. 1869).[29]
- 1954 - Lier (Bèlgica): Denis Verschueren, ciclista belga.
- 1955 - Nova Jersey, Estats Units: Albert Einstein, Premi Nobel de Física l'any 1921 (n. 1879).[30]
- 1977 - Cardiff, Gal·les: Irene Steer, nedadora gal·lesa
- 1985 - Broadway, Anglaterra: Gertrude Caton-Thompson, arqueòloga anglesa (n. 1889).[31]
- 1991 - Madrid: Gabriel Celaya, poeta basc en llengua castellana (n. 1911).[32]
- 1998 - Austin, Estats Units: Linda Schele, epigrafista i iconografista de la cultura maia.
- 1999 - Madrid (Espanya): Vicente Escrivá Soriano, productor, guionista i director de cinema i televisió valencià.
- 2002 - Larvik (Noruega): Thor Heyerdahl, explorador noruec (n. 1914).[33]
- 2003 - Williams Island, Estats Units: Edgar F. Codd, informàtic i teòric de la informació estatunidenc (n. 1923).[34]
- 2019 - Derry, Irlanda del Nord: Lyra McKee, escriptora i periodista nord-irlandesa (n. 1990).[35]
Festes i commemoracions[modifica]
- Vespra de la Mare de Déu del Miracle a Cocentaina.
- Onomàstica: sants Eleuteri d'Il·líria, bisbe i màrtir, i Àntia de Roma, la seva mare; Anastàsia d'Egina, abadessa; Perfecte de Còrdova, màrtir; beat Andreu Hibernon, religiós franciscà; beata Maria de l'Encarnació (Barbe Avrillot o Acarie), religiosa carmelitana; servent de Déu Claudi López i Bru, laic.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 18 d'abril |
 |
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:18 d'abril. |
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - l'Humanité» (en francès). [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «San Francisco earthquake of 1906 | Facts, Magnitude, & Damage» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - CECA sigle de Communauté européenne du charbon et de l'acier» (en francès). [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Panama - Treaty relations with the United States» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «1983 United States embassy bombing | Description, Death Toll, & Responsibility» (en anglès). [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ Volk, Lucia. Memorials and Martyrs in Modern Lebanon (en anglès). Indiana University Press, 2010, p.123. ISBN 0253222303.
- ↑ Tamalio, Raffaele. «Lucrezia Borgia, duchesa di Ferrara» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 2006. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «El Fons Família de Lluís Millet i Pagès. 2.2. Història del productor». Arxiu Municipal del Masnou. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Francisca Torrent, costumisme rural i poesia popular». Revista de Girona, núm. 235, pàg. 72-76, març-abril 2006. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Jean Ferry Rebel» (en francès). Larousse. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Spengler, Joseph J. «David Ricardo» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Grassini, Giuseppa» (en italià). Dizionario biografico degli Italiani, 2002. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Franz von Suppé» (en francès). Larousse. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Holcombe, Charles, 1956-. A history of East Asia : from the origins of civilization to the twenty-first century. Second edition. ISBN 978-1-107-11873-7.
- ↑ «George Herbert Hitchings» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 23-02-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Balaguer, Mark. «[https.//www.britannica.com Kurt Gödel]» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ 17,0 17,1 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Samuel P. Huntington | American political scientist» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Joseph L. Goldstein | American geneticist» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Catherine Malfitano (Soprano) - Short Biography» (en anglès). Bach Cantatas Website. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Bengt Holmstrom | Biography, Nobel Prize, & Facts» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ Silvera, Marcelo J. «Sol Gabetta, la violonchelista argentina más reconocida del mundo» (en castellà). Nodal. Cultura, 02-08-2016. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Josep Vicens i Juli | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Carme Gombau i Vilasís | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «LEONE IX, papa, santo in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ 26,0 26,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Gustave Moreau» (en francès). Dictionnaire de la peinture. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Respighi, Ottorino» (en italià). Treccani. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Albert Einstein | Biography, Education, Discoveries, & Facts» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Gertrude Caton-Thompson | British archaeologist» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Gabriel Celaya: El último recurso» (en castellà). Trianarts, 18-04-2014. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Thor Heyerdahl | Biography, Kon-Tiki, Ra, & Facts» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Edgar Frank Codd | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ Miguel, Rafa de «Lyra McKee no pudo escapar del odio» (en castellà). El País [Madrid], 27-04-2019. ISSN: 1134-6582.
